Las Ruinas de Aras

1ª part de Las Leyendas de la Ciudad Blanca

SINOPSI

El Gran Regne de Hàrkad porta en pau més de 200 anys. De sobte, una temible profecia oblidada, que parla de la fi del llinatge reial, deixa el tron sense rei. A partir d'aquest moment alguns nobles intentaran assaltar el poder. Amb les lluites internes com a teló de fons, un grup d'amics intentarà rescatar al fill d'un dels aspirants al tron. La persecució els durà fins les ruïnes d'Aras, on coneixaran reveladors secrets...

Aquí podreu llegir el primer capítol de la novel·la.

CIUTATS DE HÀRKAD

Barintia. En el nord hi torbem aquesta ciutat i des de una mica després de l'arribada al poder d'Íler Àrmitac és la capital del Gran Regne de Hàrkad. Encara que no`és la més antiga, el calendari oficial compta els anys des de la seva fundació. És la que poseeix un major nombre de població amb prop de 250.000 habitants i el seu estendart és l'àliga blanca. Situada just a la desembocadura del riu Ariman, és la casa del rei i senyor de la ciutat. En la seva plaça principal s'erigeixen les "pedres dels reis", dos grans monolits de granit on es troben esculpits els noms de tots els senyors i reis que han governat des de Barintia.

Lèstora. És la ciutat més a l'oest de la Gran Planura de Hàrkad i està construïda sobre les ruïnas de Gali (la ciutat dels pantans). Té uns 100.000 habitante i la seva ensenya és el far, construcció que domina el gran port i que és visible des de qualsevol punt. El senyor de Lèstora és el comte, assistit per un grup de cinc nobles, que li deuen fidelitat al senyor de Barintia. En realitat, el nom de la ciutat és el de la filla de un antic senyor de Barintia que va conquerir la ciutat. En ella s'hi construeixen la inmensa majoria dels vaixells del regne.

Màrmora. En el extrem sud del Regne de Hàrkad hi trobem aquesta ciutat i és, segons els cronistes i historiadors, la que es va fundar abans que cap altra. Poseeix uns 80.000 habitants i el seu estendart és el sol damunt un mar calm. Encara que antigament habia format el seu propi regne, des de l'arribada al poder d'Íler Àrmitac, el Gran Rei, Màrmora es va integrar en el nou ordre com a "la casa del príncep", ja que en ella hi resideix el fill del rei amb la família reial i quan el fred del nord castiga Barintia, el mateix rei es trasllada a la capital del sud. Governa la ciutat l'almirall de l'exèrcit del Gran Regne de Hàrkad i és espectacular la Gran Biblioteca que alllotja tot el coneixament escrit de la Gran Planura.

Dapur. Extensa ciutat situada en el centre de la Gran Planura, és la segona en nombre d'habitants, prop de 200.000. Es va fundar sobre una cruïlla de camins, com un lloc d'intercanvi i comerç. El seu estendart és el corn de la abundància i és el principal amagatall de lladres i assassins. El govern de la ciutat està format per cinc consellers que representen als cinc principals barris de l'urbs. Els càrrecs són vitalicis i en teoria obeeixen ordres del rei de Barintia, encara que a la pràctica només serveixen els seus propis interessos. Són característiquas de la ciutat les onze torres-torxa que es mantenen encenses permanentment, flanquejant les diferents entrades que arriban des de les altres ciutats i que serveixen de far als comerciants que hi circulen pels seus voltants, essent visibles a desenss de quilòmetres de distància.

Xamin. Petita ciutat amurallada al sudest de Dapur, formada per estrets i laberíntics carrerons. Té uns 50.000 habitants i està governada pel duc. La seva ensenya és la balança de la justícia i és coneguda como "la ciutat rebel" pel seu enfrontament constant amb l'autoritat reial de Barintia. El càrrec de duc és vitalici i hereditari. Durant la nit les portes de la ciutat romanen tancades. Es diu que molts dels seus habitants són descendents de l'assolada ciutat d'Aras.

Yíldiz. En realitat és una colònia minera de Barintia, al peu de la Muralla. El seu estendart sóon les muntanyes i té una població propera als 30.000 habitants. Està controlada per un governador que està subjeta a les ordres directes del rei i la inmensa majoria dels seus habitants són miners que treballan per a grands companyies controlades per famílies nobles de la capital.

Denwas, Está situada en la més gran illa a l'oest de Lèstora, amb 25.000 habitantes i governada per un delegat del rei, té com a ensenyan un veler. És una colònia que explota els boscos i transporta la fusta per a la construcció de vaixells. La seva fidelitat a Barintia i Lèstora sempre ha estat inquestionada.

Cúmia. Aquesta petita ciutat al nordest de Dapur i al sudoest de Yíldiz és la coneguda com "ciutat lliure" i té 15.000 habitants. Està governada per cinc consellers que s'escullen biannualment entre tots els habitants de la ciutat. No deu obediència a cap altra autoritat encara que se li coneix una certa afinitat per Yíldiz i Xamin. El seu estendart és un noguer, símbol de la ciutat, i està habitada principalment per caçadors, assaonadors i petits agricultors.

Aras. A l'est de Dapur es troben les ruïnes d'aquesta ciutat, la que va ser la més populosa de tota la Gran Planura de Hàrkad amb prop d'un milió d'habitants. La seva ensenya era el llibre obert i era la ciutat més rica, més poderosa i més culta que mai va existir. Els seus palaus i les seves muralles de marbre li van valer l'apelatiu de "ciutat blanca". Amb l'arribada al poder d'Íler Àrmitac, va ser assetjada per la resta de ciutats en el que es va conèixer com la Gran Guerra. El setge va durar més de tres anys i segons conten les llegendes, la traïció dels mercenaris rojos, el cos d'èlit i guàrdia personal del rei d'Aras, Pràsant Kero, fou la que va entregar la victòria a la resta de les ciutats. Aras fou saquejada, destruïda i incendiada i les seves terres, així com tot aquell que hagués pertangut a la ciutat foren proscrits. Els pocs llibres que es salvaren de la barbàrie foren traslladats a Màrmora. Els mercenaris rojos foren assassinats i el record de la exsitència d'Aras fou enterrat. Però conten que l'espasa, el ceptre i la corona, els tres objectes de poder que tant anhelava Íler Àrmitac, mai foren trobats.

METZINES I HERBES

En un món realment perillós i fascinant com el Gran Regne de Hàrkad, l'ús d'herbes per sanar les ferides i la utilizació de les metzines és quasi obligada. Algunes d'elles tenen el valor d'un regno i altres escassament el preu més baix. A continuació podem veure alguns d'aquests vegetals curatius i perniciosos, la seva aplicació, els seus efectes i l'entorn on és més habitual el trobar-los.

L'Avenx és una planta de la que s'aprofiten les fulles per fer una infusió, creix en las espessos boscos de calor humida i s'usa per curar. El Coltaque creix en climes àrids vora el mar i és una fruita que s'ha d'ingerir per augmentar la velocitat de recuperació de les fractures. La Gorfira és el pol·len d'una flor que s'ha d'aplicar sobre una ferida per conservar aquell cos viu durant un dia i també creix en la profunditat dels boscos de clima humit. L'Huresan és una baia que acostuma a trobar-se a les muntanyes i que ingerida alleuja del cansament ràpidament. L'Oranai és la fulla d'una planta de muntanya que s'aplica sobre el muscle danyat per a què es recuperi molt millor i la Sèptula és la tija d'un petit arbust que creix a l'alta muntanya i que alleuja de torçades i distensions. La Túrgeri és la fulla d'una altra planta que creix als alts prats i que funciona com a potent cicatritzant a l'aplicar sobre la ferida oberta.

El Lúcarus és un líquid que s'extreu d'una tortuga que viu únicament en el mar d'Ariman i que en contacte amb la sang provoca la mort en una hora. Un altre verí és la Sirga, una pols feta de la fulla d'una planta que creix en els boscos i que provoca una mort quasi instantània; encara que existeix la Glaufèdia, una fulla vermella provinent d'una planta que creix a l'alta muntanya i que en infusió acostuma a funcionar com antídot del verí anterior, encara que pot resultar útil per curar tot tipus de ferides.

SISTEMA MONETARI

Cadascuna de les ciutats té la facultat d'emetre lliurement les monedes que precisi, totes elles de curs legal a Hàrkad. Les monedes tenen en l'anvers el dibuix o estendart representatiu de la ciutat on ha estat encunyada i en el revers, el símbol reial dels Àrmitac (una A coronada). Una moneda d'oro equival a 10 de plata, i una de plata correspon a 10 de coure.

"Leyendas de la ciudad blanca"
1. "Las Ruinas de Aras"
Primera edició desembre de 2008
ISBN: 978-84-936167-9-3
Editorial C & M 2008
©Jaume Castejón
Pàgines: 356
Mides: 150mm x 220mm
Cuberta: Tapa tovan
Disseny de cuberta: Miguel Gosálvez
Preu: 15 € /unitat

Adquirir el llibre

Si vols comprar el teu exemplar de Las ruinas de Aras pots fer la teva comanda a través d'aquest sistema.

Si vols l'edició en e-book, has d'omplir el sigüent quadre, especificant en l'apartat "Observacions" quin format prefereixes.

En format electrònic no es paguen despeses d'enviament i el preu és de 5 euros/unitat.